Un dia fantàstic

Aquest diumenge passat va ser molt especial per mi. Despres de uns quant anys de no reunir-nos ens varem trobar, els meus companys, amics de quan estudiava, en Marc amb la seva dona la Gema, en Xavi amb la Roso i en Xavi amb l'Anna, bé tots aparellats.

Bé la publicació ha part de per anomenar-los és perquè els vaig fer un detallet pels petits, en Pau i l'Aleix.

   

Bé aquest el meu petit detall.

Bé i la gran sorpresa que en Xavi i l'Anna d'aquí uns mesos que també seran pares, ja puc començar a pensar amb quines robes o faré....

MOLTES FELICITATS XAVI I ANNA.

Una forta abraçada.

Bé avui el dedico a les meves nenes de defilsicolors, perquè, doncs perquè són detallistes sempre, així que una forta abraçada a totes quatre, sou una de les millors coses que m'ha passat.

Pel meu sant, que ja fa molts dies em van regalar...

Bé, perquè un cavallet de mar, m'encanten, tant, que en porto un tattoo.

Quina feinada va tenir la Maria de fet a mà per cosir-ho, és petit petit.

També pel meu Sant la Cristina de No paris de cosir em va regalar un coixinet per les agulles.

La veritat hi ha una cosa molt bona on es demostra la nostra amistat, ens coneixem molt, per tant coneixem els nostres gustos, el taronja, el francès...

Cris t'he pispat la foto, jejeje.

I aquí el regal d'amic invisible de l'Anna, de La creativitat de l'Anna.

I.... no fa gaires dies va ser el meu cumple... 32.... com passa el temps.

I aquí un regal de les nenes.

 Un altre detall de l'Anna, ens en va fer un per cada una, és un punt de llibre ben original.

I una joia, aquest és de la Muntsa de Embolicant la troca , ja he dit que m'agraden els cavallets de mar oi... elles també ho saben. jijiji.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES NENES.

El divendres són el millor, jijiji.

50 ANYS III

I dues cosetes més.

Una d'elles encara feta per mi.

Unes banderoles.

Bé qui em coneix ja ho sap però.... m'encanta el taronja i ara veureu perquè ho dic...

Aquí tal com van quedar penjades al Restaurant El Castell del Brull i a cada costat els murals de fotos que havíem fet amb ma germana.

I com no els homenatjats del dia.

Els meus pares. En Lluís i la Maria

I mireu, mireu....

Dins d'aquesta caixa tan fantàstica i tan ben preparada ..... per endolcir una mica el dia que millor que.... 

Galetes....

Molts segur que ja heu endevinat qui les ha fet....

no.....

doncs la Helna de drapets.

Li dius que vols li passes una fota i ella et fa això.... tela a tothom els hi va encantar.

També era una sorpresa per els meus pares i tots els convidats.

Així de ben posadet s'ho varen trobar tots al plat. 

Bé això és tot.

Les fotos no són gaire bones, però la idea ja es veu.

Moltes Gràcies.

50 ANYS II

Bé, la meva germana va deixar per mi el cosir, m'entres ella s'encarregava de buscar una sortida pels meus pares, bé una sortida de cap de setmana que anirem tots junts. Sembla que marxa tots junts sigui una cosa fàcil i que es faci sovint, doncs nosaltres no, per dir que serà el primer cop que marxem tots junts un cap de setmana.

Bé a el que anava. Jo em vaig dedicar a cosir alguna coseta, no ús penseu pas cap cosa de l'altre mon però als meus pares els hi va encantar.

Primer de tot unes quantes robes.

Desprès l'aplicació.

Cosir i més cosir.

I .... així va quedar. La veritat és que estic contenta. Un toc divertit per l'ocasió.

50 ANYS I

Despres de canviar d'any, BON ANY A TOTHOM, em tornat a la normalitat, moltes festes i celebracions. I després de tenir uns petits problemes amb l'ordinador, per fi puc ensenyar alguna cosa, ja en tenia ganes.
Aquesta sobretot perquè em fa moltíssima il·lusió, ja que és una cosa feliç per la meva família.

Perquè el titol 50 ANYS.

Doncs, perquè varem celebrar els 50 anys de casats dels meus pares.

Quasi bé sembla impossible dir que una parella fa 50 anys que estan junts.

Molts nervis i preperatius.

Uns quants dies de feina, buscant fotos, retallant, enganxant, també amb ajuda de la meva germana. I com no cosint, però ja ho ensenyaré.

La meva germana i el petit de la casa també ajudant a retallar.

 L'escrit el varem posar sobre d'un dels morals.

I aquí un dels morals que varem fer.
Hi havien fotos de la vida dels meus pares, els convidats també varen estar contents sabien de buscar i trobar-s'ha 50 anys endarrere i 25 anys endarrere. Feia gracia les cares que posaven, jiji, i dient ostres sóc jo fa 50 anys.